NATURALS

PASSEIG PEL DELTA

Fotografíes del ocells

Agró roig  

Agró blanc    

Gamba roja   

Bernat pescaire

Ànec de coll verd   

Flamencs   

Polla d’aigua   

Gavines rialleres

Martinet ros

Martinet blanc

La funció dels rius:

-Transporten aigua i materials sòlids, conformen hàbitats diferenciats en els que viuen nombroses comunitats animals i vegetals, constitueixen corredors ecològics, proporcionen bellesa als paisatges i serveixen per a l’oci.

Com es forma un delta?

Un delta es forma a partir de la formació geològica d’alguns rius quan arriben al mar a causa de l’acumulació de sediments en les seves desenvocadures. Però només formen deltes els rius que arriben al mar després de travessar una cadena de muntanyes que impedeixen que els sediments es vagin quedant pel camí i fan que els materials es concentrin en el punt de contacte amb el mar. A més, el mar ha de ser tranquil, com ara el Meditaerrani, sense corrents forts que arrosseguin els sediments acabats de dipositar.

Com es forma un estuari?

Els estuaris es formes degut a la entrada d’aigua  marina durant la pleamar, la qual reté a l’aigua del riu, i llavors quan arriba la baixamar totes les aigües comencen a moure’s a gran velocitat cap al mar o l’oceà. Això contribueix a la neteja de la llera, que sol deixar zones de maresmes de gran tamany.

Com es forma un marisme?

Un marisma és un ecosistema que té per unitat el relleu principal d'una depressió (normalment causada per un riu) que està annexa al mar, el que produeix un terreny baix i pantanós que s'inunda per efecte de la marea i de l'arribada de les aigües dels rius que desemboquen en les seves proximitats. Encara que en els finals dels rius existeixi aquest paisatge climàtic azonal, també pot coexistir en el mateix lloc deltes o estuaris.

OBSERVATORI DE L’EBRE.

1er. Esbrina la història de l’observatori de l’Ebre:

-Quan i on es va construir?

Es va construit al 1904 a Roquetes, Tarragona.

-Amb quina finalitat?

Es va construir amb la finalitat d'estudiar les relaciona entre el  Sol i la Terra.

-Com s’anomenava en els seus inicis?

En els seus inicis s’anomenava igual que avui en dia: Observatori de l’Ebre.

-Què s’estudia a l’observatori?

S'estudia els corrents tel·lúrics, l’electricitat atmosfèrica, l’activitat solar i geomagnètica, la sismologia i la ionosfera terrestre.                      

-De quina universitat forma part l’observatori?

Forma part de l'Universitat Ramon Llul (URL)

2n. Seccions de l’observatori.

Secció de	Dedicació i recerca
1. Sismologia	Estudia els moviments de la Terra, principalment dels terratrèmols. Estudien les causes que donen origen als tremolors i posen prevencions.
2. Meteorologia	Serveix per mesurar les diferents variables com les precipitacions, la temperatura, la humitat, etc. Les dades que extreuen les envien a centres meteorològics.
3. Astronòmic	Estudia els cossos celestes de l’Univers, amb l’ajuda de microscopis especialitzats. Es centra molt en l’estudi del Sol i com reacciona la seva activitat a la Terra.

1. SISMOLOGIA.

RECORDA:

Situa en un dibuix les diferents parts de la Terra.

1.     Litosfera.        

2.    Mantell.

3.     Nucli.      

La litosfera és rígida i es recolza en una capa més tova i plàstica del mantell (l’astenosfera). La litosfera està trencada en unes peces que suren damunt del mantell i anomenem plaques tectòniques.

Un terratrèmol s’origina quan les plaques xoquen entre elles, es freguen, etc... llavors hi ha un augment de pressió que produeix una acumulació d’energia suficient per fer trontollar i trencar alguna part de la litosfera.

ESBRINA:

-On es produeixen els terratrèmols?

Als llocs on les plaques tectoniques xoquen entre elles

-Com s’anomena el punt de l’interior de l’escorça on s’origina el terratrèmol?

S’anomena hipocentre.                         

-En quin punt de la superfície arriba la màxima intensitat del terratrèmol?

S’anomena epicentre.

-Com es transmet l’energia alliberada en un terratrèmol?

Es transmet per ones sismiques

RECORDA:

Les ones sísmiques.

Les ones sísmiques es produeixen en la zona hipocentral dels terratrèmols i es detecten mitjançant sismògrafs. Hi ha diferents tipus d’ones sísmiques:

Ones P/ Principals o longitudinals: Les partícules es mouen paral·leles a la direcció de la propagació, com les espirals d’una molla.

Ones S/ Secundàries o transversals: Les partícules es mouen perpendiculars a la direcció de la propagació, com les que es propaguen per una corda que té l’extrem fix.

Ones L/ Llargues o superficials : Es produeixen quan les ones P i S arriben a la superfície. Són les responsables de les catàstrofes.

RECERCA:

A quin tipus de ones corresponen les afirmacions següents?

-Travessen tots els materials. Ones Principals

-Es propaguen molt ràpidament. Ones Llargues

-No travessen els fluids. Ones Secundaries

RECORDA:

Els terratrèmols es detecten mitjançant dels SISMÒGRAFS que són uns aparells que enregistren les ones sísmiques. Aquests enregistraments són immediats, però no existeix cap aparell per saber amb seguretat quan tindrà lloc un terratrèmol.

ESBRINA:

En el següent dibuix d’un sismògraf i situa les següents parts:
1.     Part fixada a la roca.

2.     Comptador mòbil.

3.     Ploma.

4.    Cilindre giratori.

2. METEOROLOGIA, CLIMA I ACTIVITAT SOLAR.

 

RECORDA.

I com és el sol? El Sol és una massa molt gran (molt més que la Terra, més de 300.000 vegades) formada, més o menys, pels mateixos elements que es troben a la terra (ferro, calci, hidrogen...); però en proporcions molt diferents. Principalment el Sol està format per hidrogen i heli, que són gasos. Així doncs, el Sol no és sòlid com la Terra.

Aquesta massa es troba e combustió, es tracta d’una explosió nuclear immensa. S’ha calcular que la superfície del Sol és troba a una temperatura de quasi 6.000 graus i al seu interior hi ha temperatures molt més altes. L’energia d’aquesta combustió s’expandeix per l’espai en forma de radiació i ens arriba a la Terra. És per això que sentim l’escalfor del Sol a la cara.

El sol té una estructura interna definida. Está format per tres capes principals concèntriques, més denses quan més internes i els processos nuclears de combustió provoquen canvis continus en el seu si. A la seva superfície hi apareixen regularment taques i flamarades. Amb aparells adients es pot veure com la superfície del Sol canvia d’un minut a l’altre d’una forma similar a com ho fa l’aigua del mar.

ESBRINA.

-Per a què serveix el nombre de Wolf?

El nombre de Wolf és una quantitat que mesura el nombre i la grandària de les taques solars. Es simbolitza amb la lletra R o W.

-Fes un resum de les coses més curioses o característiques que t’han explicat sobre l’activitat solar o els aparells de observació del sol.

Durant la visita a l’observatori ens van sorprendre moltes coses ja que va ser molt interesant poder veure totes les diferents sales on s’investiguen coses impressionants. Però el que més ens va sorprendre van ser els aparells que utilitzaven per a mesurar els terratrèmols ja que van poder apreciar com ha avançat la ciència i com han evolucionat aquest tipus d’aparells. Aparells que ens han explicat i hem vist:

Sismometre: medeix els moviments de la Terra

Pluviometre: medeix les precipitaciones

Baròmetre: medeix la pressió atmosfèrica